El soroll de les bombes caient sobre els edificis de Kíiv va fer que l’Alexei es despertés de cop. No va trigar ni un segon a treure del llit la Tania, la seva dona. De matinada, a correcuita, van empaquetar tot el que van poder i es van dirigir a casa els avis d’ella, a 70 quilòmetres de la capital d’Ucraïna. Allà els esperava l’Zlata, la seva filla de sis anys que ja havia estat avisada que hauria d’abandonar el seu país en el precís instant que les tropes russes s’aproximessin a la seva ciutat. En qüestió d’hores van idear un pla de fugida per dirigir-se a l’Europa Occidental, un viatge que els va dur a Barcelona i que els ha acabat instal·lant al municipi maresmenc de Sant Cebrià de Vallalta. Ara l’Zlata fa les matemàtiques -la seva assignatura preferida- en català, i els seus pares busquen feina de manera desesperada. Estan convençuts que el futur de la família es troba a Catalunya, ben lluny de la guerra.