A Aigua-Xel·lida hi havia l’Hermós, i a Fornells en Rata; a Sa Riera, Florià Pi pescava i caçava amb un aire de patriarca. A cada cala hi havia un amic amb casa parada, l’escopeta darrera la porta i un bot o una barca arran d’aigua. A dins de la solitud hivernal i llunyana de les cales de Begur aquests homes delicats i ferotges feien una vida antiga, plena de calma. Cuinaven com els àngels i feien uns sofregits delicats. Tenien enginys a la mà, els sentits desperts, sentien créixer l’herba, dormien amb un ull obert. No hi ha altra cultura que aquesta, en aquest món