“Fill, tu estudia molt i així podràs gaudir d’una bona vida, estable i sense preocupacions”. Vist amb perspectiva, que il·lusos eren els nostres pares quan ens pronunciaven aquestes paraules d’encoratjament. Poc imaginaven aleshores que el que venia era un món de temporalitat perpètua, de salaris que no permeten arribar a final de mes, d’inestabilitat, de sobrecapacitació i, en definitiva, de precarietat laboral. Mentre els preus no paren de pujar, els sous i la falta de perspectiva eternitzen una situació en què els joves lluiten per sobreviure al dia a dia, sense poder ni tan sols plantejar la possibilitat de tenir estalvis o construir un futur estable.